En el vessant nord del punt a l’est més prominent de la Península Ibèrica, del Cap de Creus, en un lloc amb vistes impressionants al mar Mediterrani, es troba l’una vegada poderós monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. Per cert, aquest lloc es considerat com un dels llocs més visitats d’Espanya!
Els primers monjos, atrets per les impressionants vistes, el bon clima i gairebé a peu de la bonica platja de sorra a la ciutat propera de Port de la Selva, es van establir aquí al segle IX. Ja en 944, el monestir tenia l’estatus d’abadia i es va convertir en un centre de pelegrinatge pels monjos errants de tots els països de l’món cristià. Com sol ser el cas, les qüestions de diners i de la propietat de la terra feien malbé durant molt de temps les relacions entre els fraterns pobles espanyols i francesos, i els problemes tenien, com sempre, els desafortunats catalans que es van trobar al mig. Nombroses guerres, atacs de pirates nord-africans, així com terribles epidèmies, freqüents durant l’edat mitjana, van portar al fet que el monestir va començar a declinar gradualment, a partir d’al segle XIV. Fins i tot el floriment de la vinificació en aquesta regió en els segles XVII-XVIII no va poder canviar la situació i l’estat d’ànim. Des de mitjans de segle XIX, el monestir ha estat sistemàticament destruït i literalment saquejat en parts per gelosos veïns camperols i cobdiciosos col·leccionistes d’antiguitats.
Afortunadament, el 1930 el monestir va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional. Des de llavors, s’han dut a terme nombrosos treballs de restauració en el seu territori en un intent de reviure l’aspecte anterior d’aquesta impressionant creació de mans humanes. Avui tenim l’oportunitat de visitar el monestir de Sant Pere de Rodes i entendre què va fer que els monjos benedictins adquirissin béns immobles en aquesta zona particular de Catalunya.