Notícies

En el vessant nord del punt a l’est més prominent de la Península Ibèrica, del Cap de Creus, en un lloc amb vistes impressionants al mar Mediterrani, es troba l’una vegada poderós monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. Per cert, aquest lloc es considerat com un dels llocs més visitats d’Espanya!

Els primers monjos, atrets per les impressionants vistes, el bon clima i gairebé a peu de la bonica platja de sorra a la ciutat propera de Port de la Selva, es van establir aquí al segle IX. Ja en 944, el monestir tenia l’estatus d’abadia i es va convertir en un centre de pelegrinatge pels monjos errants de tots els països de l’món cristià. Com sol ser el cas, les qüestions de diners i de la propietat de la terra feien malbé durant molt de temps les relacions entre els fraterns pobles espanyols i francesos, i els problemes tenien, com sempre, els desafortunats catalans que es van trobar al mig. Nombroses guerres, atacs de pirates nord-africans, així com terribles epidèmies, freqüents durant l’edat mitjana, van portar al fet que el monestir va començar a declinar gradualment, a partir d’al segle XIV. Fins i tot el floriment  de la vinificació en aquesta regió en els segles XVII-XVIII no va poder canviar la situació i l’estat d’ànim. Des de mitjans de segle XIX, el monestir ha estat sistemàticament destruït i literalment saquejat en parts per gelosos veïns camperols i cobdiciosos col·leccionistes d’antiguitats.

Afortunadament, el 1930 el monestir va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional. Des de llavors, s’han dut a terme nombrosos treballs de restauració en el seu territori en un intent de reviure l’aspecte anterior d’aquesta impressionant creació de mans humanes. Avui tenim l’oportunitat de visitar el monestir de Sant Pere de Rodes i entendre què va fer que els monjos benedictins adquirissin béns immobles en aquesta zona particular de Catalunya.

Avui ens agradaria parlar-te d’un altre lloc meravellós on pots passar un cap de setmana agradable.

Es tracta de l’embassament de Darnius Boadella, situat als contraforts dels Pirineus densament cobertes de boscos verds.

L’embassament es va crear el 1969 després de la construcció d’una presa al riu Muga, que desemboca a la mar Mediterrània a la ciutat d’Empuriabrava.

Dos assentaments van lluitar durant molt de temps per l’honor de donar nom a l’embassament: Darnius i Boadella. La Generalitat de Catalunya, per decisió encertada, va posar fi a aquesta disputa, i ara l’embassament porta els noms d’aquestes dues ciutats.

A l’embassament es pot nedar i pescar, es permet la navegació a vela, rem i motor. I el més important: paisatges increïbles. És per això que sovint es poden trobar turistes estrangers a l’embassament; la majoria de les vegades són suïssos, alemanys i belgues.

Et convidem a fer un viatge virtual a l’embassament de Darnius Boadella.

El parc natural de Montseny, que s’estén sobre una àrea enorme de 30,000 hectàrees a la serralada homònima i situat a mig camí entre Barcelona i la Costa Brava, és un gran lloc per passar un dia a l’aire lliure. La UNESCO va declarar a Montseny una reserva de biosfera el 1978 a causa de la increïble bellesa dels paisatges circumdants i la rica diversitat de flora i fauna. Entre els llocs innombrables d’interès al territori de la reserva natural de Montseny, avui ens agradaria explicar-los sobre el parc mediambiental de Gualba, que porta el nom d’un petit poble situat a la vora de la Riera de Gualba. Aquest corrent flueix des de l’embassament artificial de Santa Fe situat a una altitud d’aproximadament 1,000 metres, després es cau de l’altura en forma d’una cascada anomenada Salt de Gualba. A fins dels anys 20 de segle passat, es va planejar construir un hotel amb més de mil habitacions a prop de l’embassament, i un ferrocarril de cremallera de via estreta havia de venir a  aquest hotel des del poble de Gualba situat abaix. Malauradament, aquests plans no es van materialitzar. Avui, al parc mediambiental de Gualba als turistes se’ls ofereix fer servir el càmping local, gaudir de l’àrea de pícnic / barbacoa i nedar a la piscina a l’estiu, a més de caminar fins a la cascada i al llarg del llit del riu.

A la part oriental del Parc Natural del Montseny, en un turó alta, s’aixeca amb orgull un dels millors castells gòtics de Catalunya: el Castell de Montsoriu. La gent va viure aquí des de l’antiguitat, els antics ibers van construir el seu assentament aquí, donant-se compte dels beneficis de la ubicació convenient i la seguretat d’aquest lloc. La primera evidència escrita de la presència d’un assentament fortificat es remunta a 923, i l’apogeu de la glòria del castell es remunta al segle XIV; va ser llavors quan vescomtes de Cabrera van viure aquí, una de les famílies més influents d’aquells temps. Segons els contemporanis, el castell era una fortalesa pràcticament inexpugnable gràcies als murs de pedra i les torres construïdes segons els cànons de l’art de la fortificació, així com a un enginyós sistema per emmagatzemar aigua potable. En els temps inestables de l’Edat Mitjana, el castell va donar refugi a altres famílies nobles de Catalunya, així com als residents de les aldees circumdants.

Els treballs de restauració al castell van començar el 1993, i continuen fins als nostres dies.

Segons una llegenda, 3 serps viuen en una de les coves del castell, i cadascuna d’elles té un diamant a la boca, i només per calmar la set, les serps es treuen un diamant de la boca. El temerari que s’atreveix a robar sigilosament un diamant d’una serp mentre ella beu aigua serà ric i feliç fins la fi dels seus dies😃.

Sense cap dubte, tots els sincers fanàtics del treball de Salvador Dalí, així com a veritables coneixedors i experts a la Costa Brava, ja han visitat (i alguns, probablement més d’una vegada!) La Casa-Museu Salvador Dalí ubicada al petit poble de pescadors Port Lligat, que forma part de la ciutat de Cadaqués. També vam tenir la sort de visitar aquí, així que avui compartirem informació que pot ser d’interès per a aquells que només van a visitar Port Lligat.

Una història curta: el 1930, la parella Dali va adquirir una cabana de pesca en miniatura en un estat deplorable, uns mesos després es va comprar una casa veïna i, des de llavors ha començat el procés gairebé continu de transformar l’espai, afegir noves habitacions, ennobliment del territori adjacent. Va ser aquí on Salvador Dalí va viure constantment i va crear les seves obres mestres imperibles (amb una pausa de 1937 a 1948) fins el tràgic 1982, l’any de la mort de Gala, la seva musa d’inspiració permanent. Després es va veure obligat a mudar-se a Púbol al castell de Gala-Dali, i després d’haver rebut cremades greus durant un incendi al castell el 1984, es va mudar a la torre Galatea al Teatre-Museu Dalí a Figueiras, des on no estava destinat a tornar al seu estimat Port Lligat…

En una pintoresca regió muntanyosa dels Pirineus, prop de la ciutat de Camprodon, a uns 1,100 metres sobre el nivell del mar, hi ha un petit Molló Parc en el qual, el més a prop possible de les condicions naturals, viuen animals típics d’aquesta regió de Catalunya.

D’acord amb el lloc web del parc, trobaràs aquí diverses espècies de cérvols, senglars, óssos bruns, llops, guineus, cabres salvatges. També hi ha aus rapinyaires nocturnes i diürnes, marmotes, llúdrigues, esquirols, linxs, gats salvatges, genetes. També hi ha una petita granja al parc on viuen ànecs, gallines amb galls, cabres domèstiques, conillets d’índies, conills, vedell, un cavall i el seu poltre, així com dos ponis benèvols i obedients llestos per rodar als teus fills per 5 Euros. A més dels animals, el parc alberga als principals representants de la vegetació local: ametllers, pomeres, avets, freixes, freixes de muntanya, bedolls, arços, falgueres, roures, cirerers i molts altres. Si estàs cansat durant la teva caminada, hi ha dues àrees de pícnic al parc i si no vas portar menjar, pots comprar-ne en els mini bars ubicats aquí.

Un gran lloc per passar el dia a la natura amb els nens!