Al nord-est de la ciutat de Vic, sobre una roca allargada banyada per tres costats per les aigües del riu Ter, s’alça amb orgull l’antic monestir benedictí de Sant Pere de Casserres, miraculosament conservat fins als nostres dies. Excel·lent lloc per a una caminada dominical: a més del monestir en si, podeu gaudir de magnífiques vistes pintoresques del riu, arrossegant lentament les seves aigües entre les altes costes rocoses, així com admirar l’embassament de Panta de Sau i l’agulla de l’església del segle XI que sobresurt de l’aigua al poble de Sant Romà, inundat durant la construcció de l’embassament.
Segons una bella llegenda, un nen inusual va néixer a la família d’un vescomte local. Els va dir als seus pares sorpresos que en 30 dies moriria; caldrà posar el seu cos en un cofre, carregar aquest cofre al ruc, el qual ha de ser alliberat perquè deambuli per on li plagui. Al lloc on el ruc s’aturarà a descansar, caldrà construir un monestir i donar-li el nom de Sant Pere.
Les cròniques històriques diuen que la primera església en aquest lloc va ser construïda el 972, i una mica més tard es va fundar aquí un monestir benedictí, que va florir durant els tres segles següents. Van seguir temps foscos de decadència i destrucció. Durant un temps, el monestir va ser utilitzat pels jesuïtes de Barcelona com una granja ordinària. Això va continuar fins al 1767, quan el rei Carles III va expulsar els jesuïtes d’Espanya. Poc temps després, la Tresoreria Real va vendre els edificis i terrenys del monestir a particulars. Tot i que el monestir va ser declarat monument històric el 1931, només als anys 90 del segle XX van començar els treballs seriosos per a la seva restauració, i des del 1998 tenim una excel·lent oportunitat per visitar el monestir i gaudir de magnífiques vistes de la natura circumdant.
Si comencem a parlar de les vistes, hi anem directe!
Vista d’ocell del monestir.
***
I aquesta és una vista del monestir des del sender que passa sobre l’escarpada riba del riu Ter. Els becs nevats dels Pirineus es poden veure lluny a l’horitzó.
***
A l’estiu, és clar, tot sembla molt més pintoresc.
***
El camí al monestir passa per un estret istme rocós.
***
La foto clarament manca de diverses figures de monjos amb túniques fosques.
***
L´entrada al´edifici del monestir. L’escala porta al primer pis, a la cambra de l’abat i al campanar.
***
Celler.
***
La cambra de l’abat.
***
El claustre és el centre de la vida social del monestir, un pati rectangular.
***
Vista des del claustre fins al campanar del monestir.
***
Església del monestir.
***
L’església és impressionant per la seva mida i alçada de sostre. La decoració interior i la pintura del sostre i les parets, lamentablement, no han sobreviscut fins als nostres dies.
***
Un cop hi va haver aquí una fleca del monestir, i a l’edifici del fons hi va haver un hospital, un atribut obligatori de qualsevol monestir benedictí.
***
Unes quantes vistes de ocell més del monestir de Sant Pere de Casserres.
***
***
I un breu vídeo de com els ocells veuen el monestir en volada.
***
I aquesta és una vista de l’església que es va inundar durant la construcció de l’embassament de Panta de Sau. Per veure’l cal aturar-se al mirador davant del Parador de Vic-Sau, una mica abans d’arribar al monestir.
***
Podeu trobar una història més detallada amb més fotos seguint l’enllaç.